Les petites coses (18 d’abril de 2004)

Les petites coses encara continuen fent pessigolles, encara continuen donant un raig de llum necessària i encara provoquen somriures càlids. Els petits detalls, les petites i breus paraules i les grans converses, o les mirades de complicitat. Tot això i de més, constitueixen uns meravellosos companys de viatge. Sempre he defensat aquestes petites coses perquè crec que dintre seu hi ha la veritable essència de la vida, dels sentiments i del pensament. Des de sempre m’he reconegut dient que en tinc en més valoració un petit gest que una gran acció. Tant si parlem de coses bones com dolentes. Les grans accions ja les coneixem i tenen sempre resposta, són avaluades, a vegades escapen al nostre control i sempre tenen repercussió; les petites en canvi, són silencioses, poden passar desapercebudes i, com qui no vol, poden dir més de la persona que no pas les grans. Per això les reivindico, com a ferma translació dels sentiments i com a veritable vara de mesurar del jo intern. Les petites coses bones són sinònim de generositat, de donar sense esperar cap resposta a canvi, de importar més la persona que la repercussió. Una espècie de microsistema on un pot avaluar i ser avaluat. Les petites coses bones, els petits detalls, haurien de ser obligatoris i no hauria de passar dia sense haver-ne estat protagonista (actiu i passiu) d’ almenys un d’ells. Per això valoro la gent que se’n preocupa, la gent que té aquesta capacitat per transmetre, per fer-te sentir bé i per demostrar la continuïtat dels sentiments. Dels bons sentiments. En un dia a dia que ens té plenament ocupats, i que ens deixa poc espaï, i quan ens trobem, a més a més, amb esdeveniments que periòdicament provoquen un tomb a la forma de viure i el plantejament present i futur, només la continuació de les petites coses és un veritable nexe amb el passat més proper, amb els moments que fins fa poc eren quotidians i que ara només son records. La veritable línia que uneix passat, present i futur, és la línia de les petites coses, d’aquelles que et fan agrair el privilegi de tenir a prop gent que en continua fent ús d’aquests detalls.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s